La construcció de la capellà de San José Obrero conclou amb la seva inauguració l’any 1957, després d’anys de treball voluntari dels veïns del barri.
L’any 1952, els veïns del Torrent del Capellà, amb l’ajuda dels jesuïtes i diversos catequistes, començaven a construir amb les seves pròpies mans la capella de Sant José Obrero, amb el propòsit inicial de crear un centre catequístic al barri per agrupar a la joventut. Una gran part dels fills de les famílies residents al barri rebien la seva primera comunió.
El seu paper fou cabdal per al desenvolupament de la vida comunitària del barri, on a més de ser l’espai on es celebraven les activitats religioses, era un lloc de trobada dels veïns per la cohesió social i les activitats festives. També fou un espai d’impuls de la solidaritat dels seus veïns, on es trobava una secció de beneficència que, entre altres tasques, distribuïa aliments proporcionats per Càritas.
La relació amb la jerarquia eclesiàstica oficial, però, no sempre va ser fàcil. El rector de la parròquia adscrita a la parroquia del Sagrat Cor de Ca n’Oriac, a la qual pertanyia el barri, es mostrava reticent a la creació de confraries. Malgrat aquesta oposició, l’any 1958 els veïns van constituir la Confraria del Crist de la Buena Muerte i l’Hermandad de Nuestra Señora de los Dolores.
La seva activitat s’iniciaria amb la processió, encarregant a l’escultor d’art religiós Manuel Juan Carrillo Marco de la localitat de Cieza, a Murcia, les imatges de Nuestra Señora de los Dolores i un Crist jacent. Totes dues de 150 centímetres d’alçada amb un cost total de 3.250 pessetes, que serien pagades a l’escultor per subscripció popular de tots els membres de la confraria.
A primers d’abril de 1961 rebien a la capella les imatges, sortint en processió el Divendres Sant. Aquest mateix any, es creava la Hermandad Romera Virgen de Gracia al barri de Can Puiggener i el 1973 la Hermandad de Nuestra Señora dela Fuensanta, iniciant la tradició de les processions de barri a Sabadell.