Amb el suport de l’Associació de Veïns El Torrent del Capellà, comencem una nova fase als barris del nord de la ciutat de Sabadell.
La Biblioteca del Nord ens cedeix una sala d’audiovisuals on hem començat a realitzar els Tallers de Memòria Veïnal, amb la participació d’una quinzena de veïns i veïnes, que convidats per l’Associació veïnal del barri han començat a aportar els seus records i experiències de la vida a un barri tan singular com és el Torrent del Capellà.
El barri es troba ubicat sobre una plana envoltada de barrancs a la llera del Riu Ripoll i la Carretera de Prats de Lluçanes per el nord, amb la divisió natural pel sud del torrent que baixava des de el bosc de Can Deu i anomenat primer com a torrent d’en Llobet per la família que hi vivia al Mas de Llobet de Jonqueres al segle XVIII, que es trobava on actualment hi es el Camp de Futbol Municipal Ca n’Oriac, al final del Carrer de Benasc.
Popularment i de manera vulgar també era anomenat com el Torrent del Capellà, denominació que acaba donant el nom a un indret esquinçat per una riera que comença a transformar-se, des de camps de cultiu de vinya, horta i ametllers, cap a un barri on els primers habitants construeixen les seves cases i xaboles amb les seves mans a pertir dels anys 50 del segle XX, desenvolupant així els barris que conformarien la perifèria de la ciutat de Sabadell.
Mas Llobet de Jonqueres i les terres que l’envolten pertanyien al municipi de Sant Pere de Terrassa, desaparegut quan es divideix per decret reial l’1 de juliol del 1904. El seu terme es trobava configurat en diversos masos amb una població disseminada entre les diferents parròquies de Clarà, Santa Maria de Toudell, Sant Martí de Sorbet, Sant Miquel de Toudell, Sant Quirze de Terrassa, Sant Julià d’Altura, Sant Vicenç de Jonqueres i Sant Pere, aquesta última com a cap de Municipi, on es trobava encerclat el terme de Terrassa limitant així la seva expansió com a vila.
La parròquia de San Pere havia adquirit la seva autonomia municipal el 7 d’agost de 1800, enfrenant-se amb un litigi permanent amb Terrassa, qui disputava les terres que l’envoltaven per poder créixer fins a l’inici del segle XX, aconseguint finalment l’annexió de Sant Pere i la divisió del terme amb la seva conseqüent desaparició.
Les parròquies de Sant Julià d’Altura i Sant Vicenç de Jonqueres es van incorporar a la vila de Sabadell amb nombroses masies, que aportaven importants explotacions agràries que conformaven una rica comunitat pagesa i la població de la Creu Alta, on s’havien començat a construir un nucli d’edificis l’any 1772.
Ca n’Argelaguet, Ca n’Ustrell, Mas Canals, Can Llong, Can Gambus, Can Deu i Ca n’Oriac formaven part de la Parròquia de Sant Julià d’Altura per una banda, i per l’altre part la Parròquia de Sant Vicenç de Jonqueres, amb les masies de Can Rull, Can Borgonyo, Can Puiggener, la Torre d’en Feu i el Veïnat de La Creu Alta, incloent l’esglesia de Sant Vicenç de Jonqueres i el Mas Llobet de Jonqueres, formarien part de la vila de Sabadell com masos agraris fins que el creixement industrial i el gran salt migratori que es desenvoluparia entre els anys 1950 i 1976, convertiria les terres de conrreu en barris que prendrien, en alguns casos, els seus noms.