El proper 17 de juliol de 2026, l’Associació Veïnal de la Creu Alta celebra el seu 50e aniversari, una historia que comença per la igualtat dels barris amb la resta de la ciutat
Comencem els Tallers de Memòria Veïnal amb l’Associació Veïnal de la Creu Alta, l’entitat veïnal d’un barri que abans era un poble dins del desaparegut municipi de Sant Pere de Terrassa, segregat sota decret reial l’11 de juliol de 1904, després de moltes disputes i plets, on els diputats representants de Terrassa i Sabadell hi van posar cullera per motius electorals, pactant la seva dissolució i repartiment de les seves parròquies, masos i terres.
Des de llavors, la Creu Alta pertany a Sabadell, sent el primer barri de la ciutat, amb una historia que ha determinat un tarannà particular a la seva gent, defensors de les seves arrels i el seu passat del que és un poble convertit en barri.
A Veu de Veïns ens centrem en el 50e aniversari de l’Associació Veïnal de la Creu Alta, que al igual que el poble d’origen, ha lluitat al llarg d’aquests anys per conservar la seva identitat, la recuperació de la seva memòria històrica i els drets de la ciutadania davant de les administracions, al igual que la seva festa major de barri, sense celebrar-se durant 25 anys fins que la entitat tornaria a organitzar-la l’any 1977.
Aquest dimecres al mati, ens hem trobat amb Maria Ramoneda, Antoni Rocamora, Joan Oliva, Elena Bertran i Teresa Comellas a la primera sessió dels Tallers de Memòria Veïnal, fent una primera presentació dels objectius del projecte Veu de Veïns i començar el debat sobre les primeres passes de l’entitat.
L’Associació Veïnal de la Creu Alta es constitueix el 17 de juliol de 1976, una època de transformació urbana de la ciutat de Sabadell, on l’Ajuntament aprovava plans parcial d’urbanisme sense consultes al veïnat.
Amb aquest panorama, on els creualtencs veien un futur de quitrà i formigó, es comencen a organitzar creant una comissió al novembre de 1975 per elaborar un nou pla urbanístic que presentarien a l’ajuntament. Aquest seria l’escenari on sorgeixen altres problemes del barri per la falta d’escoles, el casal d’avis i un ambulatori, i a més els perjudicis d’insalubritat produïts per la Riereta, una claveguera a cel obert que passava pel que es avui l’Eix Macia, arrossegant tot tipus de brutícia i aigües negres.
De comissió urbana, passaren a constituir la Comissió Gestora, encarregada de redactar uns estatuts, cercar un local i organitzar una presentació de la futura Associació de Veïns de la Creu Alta. Montserrat Gay, Francesc Pena, Francisco Vilardell, Juan Mitjans i Josep Andres formarien aquesta comissió i el 17 de juliol de 1976, signaven els estatus i l’acta de constitució de l’entitat, que van ser presentats al Govern Civil de Barcelona el dia 22 de juliol del mateix any.
Una vegada constituïts com entitat, engegarien les primeres mobilitzacions i reivindicacions producte dels plans parcials d’urbanisme que l’Ajuntament aprovava a la seva manera. El 1977, l’Ajuntament planificava construir 3.200 habitatges sobre els terrenys de l’actual Parc Catalunya. L’Associació de Veïns de la Creu Alta el va defensar com espai verd amb dents i ungles, escrivint a la premsa, cercant adhesions, organitzant activitats socials i culturals, a més de plantades d’arbres clandestines.