El disseny urbà i l’ús de l’espai públic, han marcat la vida quotidiana dels veïns i veïnes del barri.
El Centre Cívic de Can Deu i els edificis del Carrer Romaní amb el seu característic color violat i les galeries. Autobús del Martí a la parada, cap a l’any 1976, que per fi arribava al barri, després de moltes reivindicacions per part dels veïns.
Un clima particular
Per l’alçada del barri respecte a la ciutat de Sabadell i la vora del riu Ripoll, les nevades eren característiques del barri, en lloc de a la resta de la ciutat, on només plovia.
Isidre Soler
Tendes de barri
El polígon es va projectar amb tot un conjunt de serveis, degut a que s’havien inclòs locals per petits comerços i una galeria per botigues. Els comerços oferien tots tipus de productes per cobrir les necessitat bàsiques i fer vida sense gairebé sortir del barri.
L’any 1989, Merche, una jove de 18 anys, va comprar un dels locals de la Plaça Acàcies per obrir la seva bodega i carnisseria. Avui dia, la Merche es troba al peu del mostrador.
“Al costat de la xurreria hi havia la llibreria del Gregorio. La Flori, que venia roba, feia comptes d’estalvis a les mares, que anaven ficant diners i quan necessitaven uns mitjons o un pijama pels nens, l’anaven a buscar i ho treia del compte.”
Juan Juárez
Les places i galeries dels infants
A l’estiu els nens jugaven a pilota pels carrers i places. Entre ells mateixos, havien organitzat un campionat de futbol, fent equips per cadascuna de les places del barri. Quan anaven a jugar una altra plaça, eren els visitants contra l’equip local.
Les mares, des de les galeries o les finestres, guaitaven tota la quitxalla a la plaça. Quan arribava l’hora de dinar, es sentien les xiulades per cridar la canalla. És més, a l’hora de berenar, llençaven des de les finestres els entrepans embolicats amb paper de plata.
“A cada plaça hi havia un equip de futbol. Estalviàvem diners i anaven a la tenda de la Marife, que venia samarretes per 50 pessetes. Nosaltres volíem les de color taronja, per la pel·licula la Taronja Mecànica de Kubrick, i els de la plaça Xiprers de blau marí…”
Jerónimo Frutos
Nens amb disfresses per la Festa de Carnestoltes a principi dels anys 80, jugant a les galeries dels blocs de la Plaça Plàtans. Juan Juarez, actual president de l’Associació Veïnal de Can Deu a l’edat de 14 anys, disfressat amb capa i bigoti.
“A l’estiu, les galeries dels edificis eren una part més dels carrers. Es feien projeccions de cinema, festes i jo fins hi tot, amb les meves amigues, havien fet obres de teatre.”
Teresa Bosch
Diari de camp Can Deu
Gràcies a
Amb el suport de
Fons documentals
